Des de fa 70 anys el poble basc d'Euskal Herria, té la seva festa anual cada 3 de desembre coneguda com el Dia Internacional de l'Èuscar.
L'objectiu d'aquest dia és mantenir viva una de les llengües més antigues d'Europa, perquè el seu llegat no es perdi i perquè els bascos disseminats pel món sempre tinguin presents les seves arrels.
La primera celebració del dia de l'èuscar va ser en 1949, a Iparralde (País Basc Francés) i en diferents països americans, i es va institucionalitzar en 1995 pel Govern Basc i per la Reial Acadèmia de la Llengua.
L'èuscar és una llengua oficial des de 1982, gràcies a la Llei Bàsica de Normalització de l'Ús del Basc.
L'èuscar no és una llengua indoeuropea, com la gran majoria d'idiomes que es parlen en el continent, i el seu origen és incert. A més, no té relació lingüística amb cap altre idioma conegut. Per això, l'èuscar és estudiat per lingüistes i antropòlegs de tot el món. Es calcula que els parlants del basc superen el milió de persones.
El Dia l'èuscar se celebra amb l'objectiu de visibilitzar tant l'idioma com la cultura basca al món, s'organitzen lectures, cursos, conferències i projeccions de cinema en llocs tan diferents com Chicago (els Estats Units), Ciutat de Mèxic, Santiago de Xile, La Plata (l'Argentina), Moscou (Rússia), Praga i Brno (República Txeca), Poznan (Polònia), Leipzig (Alemanya), Bolonya (Itàlia) o Barcelona.
La Societat d'Estudis Bascos, és la institució que va impulsar el Dia Internacional de l'Èuscar, va triar aquest dia com a homenatge a San Francisco Javier, fent coincidir amb en el dia en què es recorda la seva defunció. El missioner navarrès, que, malgrat aprendre diversos idiomes per evangelitzar a pobles de tot el món, va pronunciar, en morir en 1552, les seves últimes paraules en la seva llengua materna: el basc.
