Les xarxes socials, liderades per plataformes com Instagram i Facebook, han sigut demandades col·lectivament en més de 30 estats dels Estats Units per representar un risc significatiu per a la salut mental, especialment dels jovens. L'acusació principal apunt a Meta Plataforms, l'empresa principal, argumentant que les seves aplicacions fomenten una cultura addictiva i tòxica que afecta negativament la salut metal dels usuaris, especialment dels adolescents.
La demanda col·lectiva es fonamenta en l'argument que Instagram, una xarxa social basada en la imatge, ha generat una pressió desmesurada sobre els usuaris per a compartir contingut perfectament retocat i, a vegades, fals. Això ha portat a crítiques tòxiques i a la creació d'estàndards poc realistes per a l'autoimatge i l'aprovació social, especialment entre els joves. Un portaveu de Meta va respondre a la demanda, expressant la seva desil·lusió per la falta de col·laboració amb les autoritats i va assenyalar que l'empresa ha introduït més de 30 eines per a oferir un entorn en línia més segur i positiu per als adolescents i les seves famílies. Meta va afirmar el seu compromís amb la seguretat en línia peró va mostrar la seva desaprovació per la via legal dels fiscals generals.
La demana proposa sancions civils que podrien ooscil·lar entre 1.000 i 50.000 dòlars per cada violació de les lleis estatals. Els al·legats se centren en la suposada estratègia de Meta per a atraure als joves, fomentant la cerca de validació a través de l'obtenció de "M'agrada", la qual cosa contribuiria significativament a la pressió psicològica que enfronten els adolescents en la plataforma.
La controvèrsia ha avivat el debat sobre la responsabilitat de les empreses tecnològiques en la cura de la salut mental dels seus usuaris, plantejant preguntes sobre l'ètica i el paper de les xarxes socials en la societat actual.
