Wine és una eina que permet executar programes compilats de Windows en Linux o Unix. La principal novetat és que no funciona com un emulador sinó que integra una capa de compatibilitat.

Un any després de l'últim llançament, l'equip de desenvolupament ha presentat Wine 7.0, que arriba amb noves millores i una millor compatibilitat entre sistemes.

Acrònim de Wine is not an emulator, la nova versió integra una capa de compatibilitat optimitzada: gràcies a una renovada implementació de l'API de Windows per a Linux, és possible executar aplicacions compilades del sistema operatiu Microsoft en sistemes Linux, macOS, FreeBSD, etc.

Wine és un dels projectes més longeus que existeixen (la primera versió data de 1993) però a causa de l'expansió de les aplicacions multiplataforma en l'última dècada, ha perdut part de la seva antiga esplendor.

L'aparició de Proton, una capa de compatibilitat per a executar videojocs natius de Windows en sistemes operatius Linux desenvolupada per Valve i basada en Wine, ha cridat l'atenció sobre el projecte que pot considerar-se com un dels treballs d'enginyeria inversa més valuosos del programari lliure.

En Wine 7.0 s'ha implementat l'arquitectura WoW64 (Windows de 32 bits en Windows de 64 bits) que admet l'execució d'aplicacions de Windows de 32 bits en sistemes Unix de 64 bits.

Tots els mòduls estan compilats en format PE amb algunes excepcions: gràcies a la compatibilitat amb WoW64, serà possible executar aplicacions de Windows de 32 bits en Unix de 64 bits sense necessitat d'instal·lar biblioteques de 32 bits.

A part de les moltes millores, els desenvolupadors s'han centrat en l'aspecte d'usabilitat amb nous temes gràfics i suport per a pantalles d'alt DPI i aplicacions compatibles.

Els desenvolupadors de Wine han implementat una nova biblioteca Win32u per a gràfics i gestió de finestres: gran part de les biblioteques GDI32 i USER32 de Windows s'han traslladat a Win32u.

També ha millorat la compatibilitat amb el controlador Vulkan, en garantir que funcioni amb programes amb Direct3D 10 i 11.

Una altra innovació relacionada amb Direct3D és la compatibilitat amb diversos monitors, mentre que la gestió de codi de Direct3D 12 requereix la versió 1.2 o posterior de la biblioteca VKD3D.

Moltes altres millores són sobre multimèdia i compatibilitat amb l'arquitectura .NET de Microsoft a través del motor Mono.