La celebració de Nit de cap d'any és tradició en gairebé tothom, d'acord amb els costums i creences de cada país, per acomiadar al vell any i esperar amb expectatives l'any que comença. El 31 de desembre simbolitza el tancament d'un cicle, amb metes i propòsits a aconseguir durant l'any esdevenidor.

L'origen d'aquesta celebració es remunta als inicis de l'Imperi Romà. Per a aquests, gener estava dedicat al déu bifront Janus. Déu que mira davant i darrere: a l'any que es va i al principi del qual ve, per això el representaven amb dos rostres, un barbut i vell i un altre jove. Els romans convidaven a menjar als amics i s'intercanviaven mel amb dàtils i figues perquè l'any que comencés fos dolç.

Aquest vell costum romà va ser a poc a poc entrant a Europa, on també amb la finalitat que l'any que comença fos feliç, van començar a oferir-se llenties, de les quals es diu que propicien la prosperitat econòmica de l'any que comença.

En l'Edat mitjana l'Església va tractar d'oposar-se a aquests vells costums pagans, però no va aconseguir acabar amb elles.

El sopar de Nit de cap d'any es va convertir en una festivitat de moda a principis del segle XX.

La tradició del dotze raïm data també de principis del segle XX. Concretament va tenir els seus orígens a Alacant, en 1909, quan uns viticultors alacantins van iniciar aquest ritu per aconseguir donar sortida a l'excedent de raïm collit.

El dotze raïm de la sort tenen un origen més recent. Durant la Nit de cap d'any de 1909, Espanya van començar a prendre's de manera massiva, a causa d'un excedent de collita de raïm a Alacant. Encara que el costum de menjar-les i brindar amb champagne per l'any nou ja es tenia des del segle XIX, però només gaudia d'ella la classe burgesa.

A Espanya, cada raïm representa un mes de l'any nou que comença, i han de menjar-se amb cadascuna de les campanades del rellotge. En altres països es mengen altres aliments típics per saludar al nou any. A Itàlia i altres països sud-americans és costum menjar un plat de llenties estofades, per atreure la fortuna i la prosperitat. En canvi, a Grècia elaboren un pastís típic anomenat Vassilopitta, el qual té una moneda de plata o or, i qui la trobi serà la persona més afortunada en el nou any que arriba.