Quan Víctor esmorza en un restaurant d'Estocolm amb amics, no sorgeix la pregunta de si té suficients diners: "Pagament la meva part per telèfon, amb l'aplicació Swish". Quan compra una llaminadura, no hi ha necessitat de canvi: "La meva targeta s'usa per a totes les compres, sigui com sigui la quantitat ... No he tingut diners en la meva butxaca en sis anys", admet.

A Suècia, la proporció de pagaments en efectiu en botigues va caure del 40% (2010) al 15% (2016). Segons una enquesta realitzada pel Banc de Suècia, dos terços dels suecs pensen que poden viure sense efectiu.

Aquest moviment fonamental, únic en el món per la seva magnitud, ha transformat Estocolm. Aquí és impossible pagar el metre amb diners físics, i molt menys amb un xec, una antiguitat que va ser abandonada fa vint anys. Swish realitza intercanvis, utilitzats pel 60% de la població, la qual cosa permet una transferència immediata entre comptes bancaris.

Algunes empreses rebutgen efectiu

Com a pas final en aquesta desmaterialització, moltes empreses ja no accepten efectiu, com la cadena de fleca Fabriqui. "És per la seguretat dels nostres empleats", va dir el fundador David Zetterström.

Una inversió completa per a un país que va ser el primer a Europa, en 1661, a emetre bitllets. Per a l'acadèmic Niklas Arvidsson, explica abans de res l'interès suec per les noves tecnologies. Un altre factor important: "No necessiten tocar els seus diners per a convèncer-se que és segur. Confien en les autoritats".

Moviment encoratjat pels bancs

Les sucursals bancàries, que en la seva major part no permeten retirs o dipòsits d'efectiu, han encoratjat aquest moviment. "Totes les transaccions poden realitzar-se en línia", va dir Leif Trogen, cap d'infraestructura bancària de l'Associació de Bancs de Suècia. Només dos bancs van ser atracats en 2016, en comparació amb 110 en 2008. És bo per a la seguretat i per al medi ambient. I excel·lent per als guanys dels seus empleats, que embenin les targetes i també són accionistes de Swish.

Aquest món ideal, no obstant això, també té els seus exclosos: els molts refugiats; residents d'àrees remotes on Internet no arriba; els discapacitats; i els ancians, molts dels quals no tenen targetes ni telèfons intel·ligents. Segons Björn Eriksson, qui dirigeix l'associació Cash Uprising, un milió de persones romanen en l'autopista digital "perquè no són rendibles". "Jo mateix ús una targeta bancària", afegeix, "però no vull dificultar l'ús d'efectiu perquè encara és essencial".

En un informe publicat el 19 de setembre, el Banc de Suècia també va assenyalar que "en cas d'un xoc sistèmic, un mètode de pagament alternatiu com l'efectiu podria no estar tan disponible com ho és avui". Traducció: en cas d'un atac enemic o una fallada dels sistemes informàtics, Suècia cauria ràpidament en el caos.

Quan recorres les instal·lacions d'Epicenter, el centre d'Estocolm, no hi ha dubte. Timmo Keihag es va mudar allí per a desenvolupar Rezeet, una aplicació que li permet rebre un rebut sense paper en el seu telèfon. "Quan compres amb nova tecnologia, no desitges omplir la teva butxaca amb rebuts, tota la transacció ha de ser digital".

Mentre esperava el llançament del seu producte, tenia un xip implantat a la seva mà, tan petit com un gra d'arròs, que li permet prendre el tren, el metre o pagar les seves begudes en la cafeteria d'Epicenter. "El govern diu que l'efectiu podria desaparèixer per a 2030, però estic segur que succeirà molt abans".