Durant la pandèmia del COVID-19, centenars de companyies van fer el pas definitiu perquè els seus treballadors poguessin treballar en remot.
Això també ha portat canvis en les pròpies parelles. Què passa amb aquelles parelles on els dos treballen a la mateixa llar? Aquí et portem un estudi que explica què passa.
Un estudi recent realitzat per investigadors dels Estats Units i la Xina va voler esbrinar si existien diferències en l'experiència de compartir les necessitats domèstiques amb les tasques professionals entre parelles casades.
La recerca es va focalitzar en les feines de casa i el temps en família, inclosos els tipus de tasques que es poden realitzar quan es treballa des de casa, com rentar o passar l'aspiradora, i la dedicació a responsabilitats com els nens.
Els investigadors van preguntar a 223 parelles els treballs de les quals els realitzaven des de casa de la Xina o Corea del Sud, i van incloure llars amb i sense fills.
Es va preguntar als participants sobre la quantitat de tasques no laborals que van realitzar mentre treballaven des de casa i com això va afectar els seus compromisos familiars.
Els homes generalment completen menys feines domèstiques. En el cas de les dones, tenir al seu marit a casa durant les hores de treball no alleugeria la seva càrrega domèstica. En els dos països on es va realitzar l'estudi, les dones van informar que se sentien més culpables per no poder realitzar les feines de casa i passar més temps amb les seves famílies. Tant homes com dones se sentien més culpables pel seu treball i una major sensació de conflicte entre la llar i la vida laboral, perquè feien més tasques relacionades amb la llar mentre treballaven des de casa.
