El geni musical de Ludwig van Beethoven no estava en els seus gens. Aquest va ser el resultat d'una anàlisi d'ADN, segons va anunciar l'Institut Max Planck d'Estètica Empírica (MPIAE) de Frankfurt.

"La constatació que un dels músics més famosos (1770-1827) de la història de la humanitat tenia una predisposició genètica bastant baixa quant a la seva capacitat de sincronització temporal il·lustra els límits de les prediccions", va dir l'institut.

"Calculem l'anomenada puntuació poligènica, un indicador de la predisposició genètica a un determinat tret o comportament", va explicar la primera autora, Laura Weeldijk, de l'MPIAE.

En el cas de Beethoven, es va calcular la sincronització temporal, relacionada anteriorment amb l'habilitat musical en general. Així, es van analitzar seqüències genètiques obtingudes de flocs de pèl del compositor de Bonn. Segons els resultats, Beethoven, probablement un dels músics més famosos de la història, mostrava una discreta puntuació poligènica per la musicalitat.

Un equip d'investigadors dels dos Instituts Max Planck d'Estètica Empírica de Frankfurt i de Psicolingüística (MPI-PL) de Nimega (Països Baixos) havia analitzat l'ADN de Beethoven en relació amb la predisposició musical. Els resultats es van publicar en la revista Current Biology.

El resultat no va sorprender als científics, tenint en compte els límits actuals del valor informatiu de les puntuacions poligèniques.

"Abans de realitzar qualsevol anàlisi, preinscrivim l'estudi i vam destacar que no teníem cap expectativa prèvia sobre la puntuació que obtendria Beethoven", va explicar Wesseldijk. "En lloc d'això, el nostre objectiu era utilitzar-ho com a exemple dels reptes de fer prediccions genètiques per a un individu que va viure fa més de 200 anys".

"Per descomptat, seria erroni deduir de la baixa puntuació poligènica de Beethoven que les seves habilitats musicals no eran excepcionals", va destacar el coautor Simon Fisher, de l'MPIPL.

La discrepància trobada entre la predicció basada en l'ADN i el geni musical de Beethoven és una valudosa lliçó. "Demostra que cal ser escèptic quan, per exemple, algú siu que una prova genètica pot determinar amb fiabilitat si un nen estarà especialment dotat musicalment o en una altra àrea".

Encara que l'ús de dades d'ADN per a predir les capacitats o el comportament d'un individu continua sent inexacte, la reserca de les influències genètiques en grans mostres podria aportar dades sobre com i per què difereixen les capacitats musicals i el comportament musical.