Un descobriment sorprenent ha aparegut dels arxius fòssils del Museu d'Història Natural: Potteromyces asteroxylicola, el fong més antic conegut per la seva capacitat de causar malalties.

Aquest intrigant patogen vegetal, amb una antiguitat de 407 milions d'anys, ha sigut honrat amb el nom de l'autora d'Història de Peter Rabbit, Beatrix Potter. La notícia d'aquest descobriment ha vist la llum en les pàgines de la revista científica Nature Communications.

Beatrix Potter, reconeguda per les seves il·lustracions i les seves recerques sobre el creixement dels fongs, va ser pionera en el camp de la micologia, avançant-se dècades a la investigació científica del seu temps.

La troballa de Potteromyces va ser gràcies a les mostres fòssils extretes del Rhynie Chert, un jaciment a Escòcia conegut per preservar de manera excepcional una comunitat de plantes i animals del Devònic primerenc, incloent-hi bacteris i fongs.

El recent estudi, desenvolupat en col·laboració amb micòlegs del Real Jardí Botànic de Kew, suggereix que fongs contemporanis, com aquells que amenacen als freixes natius del Regne Unit, i aquells que feciliten l'intercanvi de nutrients de plantes i altres ésseres vius, tenen les seves arrels històriques en Potteromyces.

La Dra. Christine Strullu-Derrien, científica associada del Museu d'Història Natural i autora principal de l'estudi que descriu aquesta nova espècie, va destacar que, encara que s'havien trobat prèviament paràsits fúngics a la regió, aquest és el primer cas registrat d'un fong que causava malalties en una planta.

"A més, Potteromyces pot ser un valuós punt de partida per a determinar l'evolució de diversos grups de fongs, com Ascomycota, el fong més extens", va dir Christine Strullu-Derrien.

El primer espècimen de Potteromyces va ser descobert en 2015 per la Dra. Strullu-Derrien. Les seves estructures reproductives, conegudes com conidiòfors, mostraven una forma i organització extraordinàries, mai abans observades.

La sorpresa va augmentar en constatar que aquest enigmàtic fong havia atacat a una antiga planta anomenada Asteroxylon mackiei, que va respondre generant creixements en forma de cúpula, inficant que probablement estava viva mentre el fong s'expandia.

Per a confirmar l'existència d'una nova espècie, l'equip d'investigació buscava un altre espècimen, ja que la naturalesa dels fongs poden variar considerablement entre individus.