L'1 de novembre se celebra el Dia Mundial de l'Acromegàlia, un trastorn rar que ocorre en 40 a 70 casos per cada milió d'habitants a l'any.

L'acromegàlia és una malaltia endocrina, caracteritzada per un excés de secreció persistent de l'hormona del creixement (GH), que genera un engrandiment gradual de diferents teixits i òrgans al llarg dels anys.

L'acromegàlia, en general, afecta a adults d'edat mitjana. En els nens que estan encara creixent, l'excés de l'hormona del creixement pot causar una malaltia anomenada gigantisme. Aquests nens mostren un creixement excessiu dels ossos i per tant un increment d'altura anormal.

Un dels signes més comuns de l'acromegàlia és l'augment de la grandària de les mans i els peus.

L'acromegàlia pot causar canvis graduals en la forma del rostre, com una mandíbula i front gran, nas engrandit, llavis més gruixuts i més espai entre les dents.

Pel fet que el progrés de l'acromegàlia és lent, els primers signes poden no ser evidents durant diversos anys. A vegades, les persones noten la malaltia sol en revisar fotografies velles.

En la majoria dels casos l'excés de GH és provocat per un adenoma (tumor benigne) situat en la hipòfisi, una petita glàndula que tenim en la base del crani, i que regula un gran nombre d'hormones en el nostre organisme.

L'acromegàlia és una de les malalties considerades rares, per la seva baixa prevalença: 40-70 casos per milió, cosa que significa que a Espanya pot haver-hi uns 3.000 pacients. Molts d'ells no estan diagnosticats.

La glàndula pituïtària és anomenada moltes vegades la «glàndula principal» del cos, perquè regula moltes de les activitats de les glàndules endocrines. Situat damunt de la glàndula pituïtària està l'hipotàlem. L'hipotàlem decideix quines hormones ha d'alliberar la pituïtària enviant missatges hormonals o elèctrics.