Cada 13 de novembre se celebra el Dia Internacional de la Malaltia de Huntington, una malaltia d'origen genètic, caracteritzada per la degradació progressiva de les neurones del cervell.
La malaltia de Huntington és una malaltia hereditària poc freqüent, provoca la degeneració de les cèl·lules nervioses del cervell, generalment, ocasiona trastorns en el pensament, moviment i psiquiàtrics.
La malaltia de Huntington pot aparèixer en qualsevol moment, però normalment apareixen entre els 30 i 50 anys, si es presenta abans dels 20 anys, es diu Huntington juvenil, en aquest cas, els símptomes són diferents i és possible que empitjori més ràpid.
Aquesta malaltia normalment ocasiona trastorns motrius, psiquiàtrics i cognitius, amb una àmplia varietat de símptomes, aquests es presenten de manera variable en cada persona, però alguns solen ser més dominants.
Aquest diumenge, 13 de novembre, és el Dia Mundial de la Malaltia de Huntington
— Hospital Mare de Déu de la Mercè (@hospitalmerce) November 13, 2022
Volem transmetre a totes les persones afectades que no estan soles, i que continuarem treballant per millorar el seu projecte de vida
https://t.co/PxEgQEFINY pic.twitter.com/6mqQTdzo7G
Quins són els símptomes de la malaltia Huntington juvenil?
- Canvis de comportament.
- Constant distracció.
- rendiment escolar lent.
- Canvis físics.
- Tremolors o moviments involuntaris.
- Malaptesa.
- Convulsions.
- Canvis físics.
Per què es desenvolupa la malaltia de Huntington?
Es desenvolupa a causa d'una diferència heretada en un sol gen, és un trastorn autosòmic dominant, vol dir que la persona necessita només una còpia per desenvolupar el patiment.
Després de la seva aparició, les capacitats de les persones empitjoren amb el temps, la taxa de durada i avanç varia, des de l'aparició dels símptomes fins a la mort en general va dels 10 a 30 anys.
En el cas del Huntington juvenil generalment el pacient mor a un termini aproximat de 10 anys després de l'aparició dels primers símptomes.
La persona que té la malaltia necessitarà suport en totes les seves activitats quotidianes, en l'etapa final, probablement el pacient no pot caminar ni parlar.
