El 15 de setembre se celebra el Dia Mundial del Limfoma.

Es tracta d'una iniciativa impulsada per la Xarxa Mundial d'Associacions de Pacients amb Limfoma (també coneguda en països de parla anglesa com la LymphomaCoalition).

Els limfomes són tumors originats en cèl·lules limfoides, un tipus de cèl·lula de la sang, que es localitza als ganglis limfàtics i també en altres àrees o òrgans que contenen teixit limfoide com la melsa o la medul·la òssia.

Poden afectar nens, joves, adults o ancians. Alguns tipus de limfomes ocorren preferentment en unes certes etapes de la vida.

Tradicionalment es distingeixen dos grans tipus de Limfomes:

  • Limfomes no Hodgkin (90% dels limfomes)
  • Malaltia de Hodgkin (10% dels limfomes)

Al seu torn cadascun d'aquests tipus es divideix en diversos subtipus que són malalties diferents en la seva simptomatologia, pronòstic i tractament.

El diagnòstic del limfoma en les primeres fases de la malaltia pot ser difícil pel fet que els símptomes no són específics i poden ser comuns a altres malalties. Les manifestacions clíniques són molt variables i depenen de cada tipus de limfoma i de l'estadi en què es trobi la malaltia. Aquestes manifestacions poden ser:

  • Inflamació no dolorosa dels ganglis limfàtics.
  • Febre de causa desconeguda.
  • Sudoració.
  • Pèrdua d'apetit i pes en pocs mesos.
  • Tos, dolors en el pit o problemes respiratoris, en les afectacions dels ganglis del tòrax.
  • Picors persistents sense lesions visibles.
  • Fatiga i cansament.
  • Mal abdominal, augment del perímetre abdominal.

La presència d'aquests símptomes, malgrat no ser específics, pot orientar al metge cap a la cerca d'aquesta mena de malalties i permetre un diagnòstic primerenc que es fonamenta sempre en la biòpsia d'un teixit, generalment d'un gangli limfàtic. La detecció precoç d'un limfoma pot millorar l'efecte dels tractaments i el pronòstic de la malaltia.

Els avanços en els tractaments i el diagnòstic precoç permeten actualment la remissió i el control d'un alt percentatge d'aquests tumors, la qual cosa millora la qualitat de vida. El tractament dependrà del tipus de limfoma, de l'estadi de la malaltia, de l'edat i l'estat general del pacient, però en general s'utilitzarà quimioteràpia, radioteràpia o la combinació d'ambdues. La transfusió d'hemoderivats i, en casos d'infecció, la utilització d'antibiòtics, poden completar els tractaments. En els casos en què la malaltia reaparegui després del tractament o en els casos en què no respongui a aquest, pot ser necessari l'autotrasplantament de medul·la òssia.