Cada 24 de setembre se celebra a tot el món el Dia Mundial de les Leucodistròfies, amb la finalitat de visibilitzar aquesta patologia i fer costat a les persones que el pateixen i els seus familiars.
Les leucodistròfies pertanyen a un grup integrat per més de 107 malalties neurològiques amb una característica en comú: totes són genètiques. Afecten el sistema nerviós central provocant una desmielinització de les neurones. Això fa que s'interrompin les connexions nervioses entre el cervell i la resta del cos. La leucodistròfia és una malaltia genètica lligada al cromosoma X, per la qual cosa les dones són portadores, mentre que els qui hereten la malaltia són els seus fills homes.
La majoria dels casos (95%) es produeixen en nens menors de 10 anys. Però com són malalties poc freqüents, hi ha neuròlegs infantils que mai s'han creuat amb un cas similar. Això fa que el diagnòstic pugui demorar a aparèixer.
Dins dels símptomes es troben la reducció gradual de la salut d'un nadó o un nen que prèviament semblava estar bé, pèrdua o augment en el to muscular, canvis en els moviments. També convulsions, moviments anormals dels ulls, canvis en la manera de caminar o en el comportament. Pot haver-hi pèrdua de la parla, de l'habilitat per menjar, de la visió i de l'audició, i una desacceleració en el desenvolupament mental i físic.
Alguns tipus de leucodistròfies estan acompanyats d'afeccions en altres òrgans podent haver-hi ceguesa, malaltia cardíaca, del fetge, de la melsa o respiratòria. També s'ha detectat dèficit del creixement amb baixa alçada, articulacions rígides, bronzejat de la pell i formacions de nòduls de colesterol als tendons.
