El 6 d'octubre se celebra al món el Dia Mundial de la Paràlisi Cerebral, una data dedicada als pacients amb aquesta condició i a les seves famílies amb l'objectiu de visibilitzar i reivindicar les seves necessitats i donar-los el suport que necessiten.
La Paràlisi Cerebral es defineix com un trastorn neuromotor no progressiu a causa d'una lesió o una anomalia en el desenvolupament del cervell del fetus, del nounat o del lactant. Això produeix que el cervell no pugui o tingui impediments a enviar els missatges cap als músculs, dificultant el moviment d'aquests. A més dels trastorns motors, també porta associats altres de tipus sensorial, perceptiu i psicològic. La Paràlisi Cerebral no és progressiva, cosa que significa que no s'agreujarà quan el nen o la nena siguin més grans, però alguns problemes es poden fer més evidents.
La Paràlisi Cerebral està produïda per un grup de trastorns relacionats entre si, d'origen variat, que generen un desenvolupament anormal o un mal en determinades regions cerebrals, encara que en la majoria dels casos la causa és desconeguda. Poden produir-se abans del naixement del nen o de la nena, en els moments inicials de la vida o fins i tot en els primers 5 anys de vida.
Els primers símptomes solen manifestar-se en els primers anys de vida, abans dels 3 anys generalment, perquè al nen li costa més treball donar-se la volta, asseure's, gatejar, somriure o caminar.
Els símptomes varien d'una persona a una altra; poden ser tan lleus que a penes es percebin o tan importants que a la persona li impossibiliti realitzar moviments de deambulació. Algunes persones poden tenir símptomes associats, com a convulsions o discapacitat psíquica, però no sempre ocasiona greus impediments. També pot haver-hi altres problemes sensorials, visuals i auditius, del llenguatge, dificultats en els moviments coordinats i voluntaris, entre altres. És important reiterar que la Paràlisi Cerebral no té per què suposar una afectació del nivell cognitiu. Encara que algunes persones amb Paràlisi Cerebral tenen problemes d'aprenentatge, però això no és sempre així, fins i tot poden tenir un coeficient intel·lectual més alt del normal. Aproximadament un terç dels nens tenen un retard cognitiu lleu, un terç té incapacitat moderada o greu i l'altre terç restant és intel·lectualment normal.
És evident que el diagnòstic precoç i l'estimulació i teràpies realitzades també precoçment en els primers moments i anys de la vida, seran determinants perquè aquestes persones puguin arribar a aconseguir el màxim grau de la seva potencialitat i autonomia, disminuint així mateix, en la mesura que sigui possible, les complicacions i la dependència.
