El director de tecnologia de l'empresa, Pinakin Chaubal, considera que estan enfront a un projecte summament emocionant. Això es deu al fet que els conceptes de l'Hyperloop apunten a una indústria de transició en la mobilitat, on l'acer jugarà un rol fonamental.
D'acord amb l'anunci, ArcelorMittal ha format una aliança amb l'Institut Indi de Tecnologia de Madras (IIT Madras) i el Ministeri de Ferrocarrils del país per a construir la primera instal·lació de proves. Aquesta infraestructura s'edificarà al Discovery Campus de l'IT Madras a Thaiyur, prop de Chennai, i s'espera que estiga operativa a la fi del primer trimestre de 2024.
ArcelorMittal i ArcelorMittal Nippon Steel India (AM/NS) contribuiran amb personal i recursos, inclouent-hi enginyers especialitzats i prop de 400 tones d'acer. Aquests seran utilitzats per a la fabricació d'un tub de 400 metres destinat a les proves de les càpsules-trens.
Una vegada acabada la fase de prova, el següent pas serà desenvolupar una ruta de demostració operativa per a validar les perspectives tècnic-comercials de la iniciativa, en cas de ser implementada en la vida real.
La càpsura de l'Hyperllop funciona mitjançant una combinació de diverses tecnologies avançades, que inclouen levitació magnètica, propulsió aèrea i tubs de baixa resistència a l'aire.
Els experts diuen que els sistemes Hyperloop són més eficients energèticament en comparació amb altres mitjans de transport, com els trens d'alta velocitat o els avions. A més, tendrien un menor impacte ambiental en l'utilitzar energia elèctrica i desplaçar-se a través de tubs.
Un altre aspecte positiu és la seva capacitat de transport massiu, ja que l'Hyperloop podria transportar a milers de passatgers per hora.
