La Unió Europea està intentant regular les criptomonedes a través de la Directiva de Mercats a Criptoactius (Mica), un intent ambiciós de crear un nou marc regulador per a tots els criptoactius no regulats. Europa ho va proposar en 2020 i encara estan esperant una votació parlamentària, que se suposava que tindria lloc el dilluns passat, però es va retardar en l'últim minut.

La raó per a retardar aquesta tan esperada votació va ser evitar una possible interpretació errònia d'algunes directives que podrien prohibir l'ús complet de criptomonedes que usen l'algorisme “Sistema de prova de treball” per a validar transaccions. Això inclouria les dues criptomonedes més populars, Bitcoin i Ether.

Si bé alguns països europeus han plantejat preocupacions ambientals relacionades amb l'ús de criptoactius, l'objectiu inicial de Mica no és prohibir cap mena de moneda. Stefan Berger, l'encarregat de preparar l'informe per al Parlament Europeu, va dir a Twitter: "és fonamental per a mi que la Directiva Mica no es malinterpreti com una prohibició de facto de bitcoin".

Encara no hi ha una nova data per a la votació, però podríem veure una nova votació programada per a finals de març o principis d'abril.

Regular o prohibir més activitats de les que originalment pretenia el text és un dels riscos que es deriven del document Mica de 168 pàgines. Però hi ha altres temes que també podrien revisar-se o modificar-se, considerant els esdeveniments recents en la indústria de les criptomonedes.

Una activitat que està fortament regulada són les monedes estables. La proposta, redactada en 2019 i presentada en 2020, sembla estar impulsada pels temors d'un risc plantejat per la moneda de Facebook, Libra. Mica proposa crear una nova regulació ad hoc per a les monedes estables, la qual cosa no és necessàriament una cosa dolenta, però els requisits i prohibicions establerts en la llei fan que sigui molt difícil, o fins i tot poc atractiu, que els emissors de monedes estables creïn o comercialitzin monedes a Europa.

En primer lloc, Mica estableix que, “a la Unió Europea, cap moneda estable pot oferir-se al públic ni admetre's a cotització en una plataforma de negociació de criptoactivos, tret que l'emissor estigui autoritzat a la Unió Europea i publiqui un llibre blanc aprovat per l'autoritat nacional competent (NCA)”.

En segon lloc, la proposta també estableix obligacions de conducta per als emissors de monedes. Estableix normes i requisits per a les possibles comunicacions de màrqueting i les obligacions d'informació contínua, com l'obligació dels emissors d'establir un procediment de tramitació de reclamacions. Més requisits significarien que els emissors haurien de complir amb les normes sobre conflictes d'interessos; notificació de canvis d'administració a l'autoritat competent; acords de governança; propis fons; la reserva d'actius que recolzen els tokens referenciats a actius (és a dir, monedes estables); i sobre la custòdia dels actius de reserva.

En tercer lloc, els emissors han d'invertir els actius de reserva només en actius que siguin segurs i de baix risc. A més, prohibeix als emissors de monedes estables i als proveïdors de serveis de criptoactius atorgar interessos als titulars de tokens amb referència a actius, la qual cosa pot traduir-se en una prohibició de pràctiques com el staking (adquirir criptomonedes i mantenir-les bloquejades en una wallet amb la finalitat de rebre guanys).

Aquesta última prohibició és un altre exemple de regulació que pot analitzar-se més a fons, ja que pot entrar en conflicte amb altres polítiques com les monedes digitals del banc central (CBDC).