Un nou estudi publicat en "Nature Ecology & Evolution" ha mostrat llum sobre l'enigma de la supervivència d'unes certes espècies de cicadàcies que van resistir l'extinció massiva que va acabar amb la majoria dels seus llinatges. Investigadors han suggerit que aquestes antigues plantes podien haver depés d'una relació simbiòtica amb bacteris en les arrels per a assegurar la seva supervivència en un canviat entorn.
Les cicadàcies, que una vegada van servir com a aliment principal dels dinosaures, van exercir un paper vital en els ecosistemes de l'Era Mesozoica. No obstant això, la majoria d'aquestes plantes es van extingir, encara que alguns ceps van aconseguir subsistir fins a l'actualitat en entorns tropicals i subtropicals.
L'autor principal de l'estudi, Michael Kipp, de la Universitat de Washington, va descobrir que aquestes cicadàcies supervivents depenian de bacteris simbiòtics en les seves arrels per a obtindre nitrogen, un nutrient molt important per a el seu creixement. Aquest descobriment suggereix una estratègia de supervivència única utilitzada per aquestes plantes prehistòriques.
Kipp, ara professor a la Nicholes School of the Environment de la Universitat de Duke, es va dedicar durant quasi una dècada a investigar aquesta relació entre les cicadàcies i els bacteris simbiòtics. El seu treball combina la geoquímica amb el registre fòssil per a comprendre millor la història climàtica de la Terra.
El descobriment d'aquesta simbiosi entre cicadàcies i bacteris proporciona una visió intrigant sobre com aquestes plantes van poder haver-se adaptar i resistit a canvis ambientals dràstics. Encara queda per descobrir completament com aquesta relació va ajudar a les cicadàcies a sobreviure, aquest descobriment representa un avanç significatiu en l'estudi de l'evolució de les plantes en entorns canviants al llarg de la història de la Terra.
