Un recent estudi publicat en Nature Human Behaviour mostra que el període comprés entre el 12.000 i el 400 a.C va ser testimoni de canvis fonamentals en la història de la humanitat, amb un augment signiticatiu de la violència entre el desenvolupament de les primeres ciutats de la Mesopotàmia i l'Orient Mitjà, fa entre 5.000 i 7.000 anys.
Investigadors de les universitats de Tubinga, Barcelona i Varsòvia van examinar 3.539 esquelets de la regió que cobreix l'Iran, l'Iraq, Jordània, Síria, Líban, Israel i Turquia a la recerca d'evidències de traumatistmes ossis que només podrien haver ocorregut per violència. El resultats suggereixen que la violència interpersonal va aconseguir el seu punt màxim entre 4.500 i 3.300 anys abans de Crist i després va disminuir en els següents 2.000 anys, coincident amb el desenvolupament de lleis, administració centralitzada, comerç i cultura.
No obstant això, la violència va augmentar novament amb la crisi climàtica, la creixent desigualtat i el col·lapse d'importats estats a la fi de l'Edat de Bronze i principis de l'Edat de Ferro (1.500-400 a.C). Els investigadors suggerixen que l'aglomeració d'éssers humans en les primeres ciutats mal organitzades va contribuir a l'augment de la violència, que només es va reduir significativament amb el desenvolupament de sistemes legals, exèrcits controlats centralment i les institucions religioses. El comerç també va exercir un paper important en la disminució de la violència.
Aquest estudi ofereix una visió més matisada de la història de la violència interpersonal, desafiant les teories prèvies que afirmaven una reducció constant de la violència al llarg dels mil·lennis. A més, assenyala que els col·lapses de civilitzacions i catàstrofes climàtiques també van influir en els nivells de violència en l'antiguetat.
