El Dia Internacional per a la Preservació de la Capa d'Ozó se celebra el 16 de setembre i es commemora la signatura del Protocol de Mont-real en 1987.

L'objectiu principal del Protocol de Mont-real és aconseguir que els països prenguin mesures per conservar la capa d'ozó i prohibir l'alliberament a l'atmosfera de substàncies perjudicials.

A nivell internacional aquest acord de caràcter ambiental és un dels més importants a més de ser considerat un exemple de cooperació internacional per haver estat signat per gairebé tots els països del món.

En 1994, l'Assemblea General de les Nacions Unides proclama el Dia Internacional per a la Preservació de la Capa d'Ozó.

Què és la Capa d'Ozó?

La Capa d'Ozó forma part de l'estratosfera terrestre i en ella es concentra el 90% de l'ozó atmosfèric.

Aquesta capa es troba a 50 km d'altitud i té una extensió de 15 km. La capa d'ozó proporciona protecció ja que absorbeix entre el 97% i el 99% dels raigs ultraviolats nocius per a la salut.

El Protocol de Mont-real

El Protocol de Mont-real es gesta després de descobrir els efectes perjudicials dels CFC sobre la capa d'ozó.

Principalment es proposa la prohibició de l'ús dels compostos orgànics clorats (clorofluorocarbonis, CFC) ja que són els principals causants del forat de la capa d'ozó.

Si tots els països compleixen amb els objectius proposats en el tractat s'aconseguirà la recuperació de la capa d'ozó per al 2050.

Què són els compostos orgànics clorats?

Durant molts anys s'han utilitzat els CFC en la refrigeració, la neteja en sec i en els aerosols. D'aquesta manera, s'ha alliberat una gran concentració d'aquests compostos a l'atmosfera.

Els CFC contenen clor que reacciona amb facilitat amb l'ozó formant l'òxid de clor que és un radical lliure que provoca una reacció en cadena. De fet, cada àtom de clor és capaç de destruir 100.000 molècules d'ozó.

Aquesta reacció provoca una disminució de la concentració d'ozó en l'atmosfera i com a conseqüència augmenta la radiació UV-B que arriba a superfície terrestre.

La radiació ultraviolada que arriba a la terra té un impacte negatiu sobre els cultius, el fitoplàncton marí i a més augmenta el risc de patir càncer de pell.

30 anys després

Els últims estudis publicats en la revista Scienze indiquen que la concentració de compostos organoclorats a l'atmosfera ha disminuït i que la capa d'ozó s'està recuperant.

A més, el forat de la capa d'ozó a l'Antàrtida s'ha reduït en uns 4 milions de quilòmetres quadrats des de l'any 2000.

Pel que podem estar satisfets que en col·laborar a escala mundial a deixar d'utilitzar els CFC estem aconseguint recuperar el planeta.