En 1986, el desastre nuclear de Txernòbil va tenir un impacte devastador en la vida salvatge de la zona. Els animals que van sobreviure van haver d'adaptar-se a l'ambient radioactiu per poder sobreviure. Entre ells, es troben els gossos que encara viuen en la zona d'exclusió.
Un nou estudi genètic ha examinat als gossos de la zona de Txernòbil i ha descobert que el seu ADN és diferent del d'un gos comú modern. Encara que aquests gossos són descendents dels quals van ser exposats a la radiació, la majoria tenen bonsa salut i pot resistir a la radiació. Això porta a pensar que els gossos que han sobreviscut a Txernòbil tenen la capacitat d'adaptar-se al seu entorn tòxic.
L'estudi publicat a Science Advance va examinar a 302 gossos que vivien fins a 45 km de la zona d'exclusió, entre els anys 2017 y 2019. Encara que alguns poden pensar que aquests gossos són salvatges, la veritar és que tenne cert grau de domesticació. Alguns científics que estudien la zona els porten menjar, i hi ha veterinaris que els proporcionen cura mèdica. Aquesta interacció humana és la raó per la qual aquests gossos encara conserven la seva essència i espècie de gos intacta, malgrat de tenir un ADN diferent.
Encara que l'ADN d'aquests gossos és diferent del dels gossos comuns moderns, encara es consideren com la mateixa espècie. Es creu que perquè es consideri una espècie diferent, hauria de passar molt de temps i ocórrer una seperació genètica significativa.
En resum, els gossos que viuen a la zona de Txernòbil han desenvolupat una capacitat única per resistir la radiació. Encara que el seu ADN és diferent de dels gossos comuns moderns, continuen sent la mateixa espècie i encara tenen la seva essència de gos intacta. Aquest estudi ofereix una fascinant visió de com els animals poden adaptar-se a entorns extremadament hostils i sobreviure en condicions adverses.
