Les meduses, en particular l'espècie Tripedalia cystophora, han demostrat la capacitat d'aprendre de les seves experiències passades, malgrat no posseir un cervell centralitzat. Aquest fascinant descobriment, publicat en la revista Current Biology, ha sigut realitzar pels científics de les universitats de Copenhaguen (Dinamarca) i Kiel (Alemanya). La Tripedalia cystophora és una cubomedusa, una espècie xicoteta i molt verinosa que es troba als manglars del Carib i a la Conca Indo-Pacífica.
Al llarg de més d'una dècada d'estudi d'aquestes meduses, el neurocientífic de la Universitat de Copenhaguen, Andres Garm, ha revelat que el seu sistema nerviós simple és molt més sofisticat del que es creia. Malgrat comptar només amb al voltant de mil cèl·lules nervioses, en comparació amb els cent mil milions del cervell humà, aquestes cubomeduses posseixen vint-i-cuatre ulls distribuïts en quatre estructures cerebrals, alguns dels quals són capaços de formar imatges, proporcionant-los una visió més complexa que altres meduses.
Per a sobreviure en el seu entorn de manglar i alimentar-se de petits crustacis, aquestes meduses han de navegar hàbilment entre les arrels dels manglars sense danyar els seus cossos gelatinosos. Per a aconseguir-ho, utilitzen quatre dels seus ulls per a observar el contrast de color entre les arrels i l'aigua, la qual cosa els permet evaluar les distàncies de seguretat necessàries par a caçar i evitar xocar amb les arrels. Encara que aquest contrast de color canvia constantement a causa de faltors com la pluja, les algues i les ones, les meduses demostren una mena d'aprenentatge associatiu.
Els investigadors han observat que aquestes cubomeduses necessiten aproximadament entre tres i cinc intents fallits per a aprendre a evitar xocar amb les arrels, una velocitat d'aprenentatge comparable a animals amb cervells més complexos, com els ratolins. Els experiments d'electrofisiologia i condicionament han permés identificar on es troba el procés d'aprenentatge en el sistema nerviós de les meduses.
Aquest descobriment planteja interessants oportunitats d'investigació per a comprendre millor la ubicació de la memòria en les cèl·lules i els canvis estructurals i fisològics que ocorren durant l'aprenentatge avançat. Com diu Andres Garm, aquest coneixement revolucionari podria tindre aplicacions en diferents àrees, com la investigació de malalties com la demència. Si podemo comprendre millor quines cèl·lules tenen la memòria, un problema central en aquesta malaltia, podríem descobrir les bases per a un millor enteniment d'aquesta.
