Cada 22 de setembre se celebra el Dia Mundial de la Leucèmia Mieloide Crònica i Aguda, per sensibilitzar i conscienciar a la població sobre el diagnòstic i tractament d'aquesta mena de càncer de sang.

La Leucèmia Mieloide Crònica és una malaltia hematològica que es produeix quan les cèl·lules de la medul·la òssia produeixen una proliferació excessiva de granulòcits, un tipus de glòbul blanc.

Constitueix el 15-20% dels casos de leucèmia en els adults. Al nostre país, tots els anys es diagnostiquen un o dos casos nous per cada 100.000 habitants. És una malaltia difícil de diagnosticar. Això és així perquè 6 de cada 10 persones romanen asimptomàtiques fins al moment del diagnòstic, que sol produir-se de manera casual, a través d'una anàlisi de sang.

El diagnòstic amb freqüència es produeix en trobar de manera casual, amb motiu de la realització d'una anàlisi de sang, un augment dels leucòcits que afecta sobretot cèl·lules grans amb grànuls (granulòcits).

Moltes persones estan asimptomàtiques en el moment del diagnòstic (6 de cada 10) i la sospita es basa en les alteracions detectades en una anàlisi de rutina.

Els símptomes més freqüents de la leucèmia mieloide crònica són bastant inespecífics: cansament, dolor en quadrant superior esquerre de l'abdomen (per creixement o complicacions en la melsa), sensació de sacietat precoç i pèrdua de pes.

En casos extrems, la presència d'una gran quantitat de leucòcits de gran grandària en la sang pot provocar una dificultat per a la circulació de la sang que motiva, alteracions mentals i de la visió, així com dificultats respiratòries.

No són rares les inflamacions d'una o diverses articulacions per elevació de l'àcid úric.

En realitzar l'examen físic és freqüent (5 de cada 10 casos) trobar un augment de la grandària de la melsa (esplenomegàlia), que es pot comprovar millor mitjançant ecografia. Fa anys, quan la malaltia tenia un pitjor control, podria veure's una transformació brusca en la qual la malaltia tenia els símptomes d'una leucèmia aguda.