Un sorprenent descobriment ha deixar als científics perplexos. Un equip d'investigadors liderat per Margarita Safonova de l'Institut Indi d'Astrofísica ha anunciat la possible identificació de cordes còsmiques, la qual cosa podria ser la primera evidència d'aquestes misterioses estructures en l'univers.

El descobriment es va priduir mentre observaven un parell de galàxies, situades a molts milios d'anys llum de distància, que semblaven ser idèntiques. No obstant això, la paregut de les galàxies no es a causa d'una duplicació en l'espaci, sinó a un curiós efecte de llum provocat per cordes còsmiques.

Segons els investigadors, aquestes cordes còsmiques, teoritzades per primera vegada en la dècada de 1970 pel físic Tom Wibble, podrien haver-se format poc després del Big Bang a causa de la ruptura de simetria pel refredament de l'univers. Aquestes estructures hipotètiques, que es creu que són increïblement denses i massives, podrien estendre's per tot l'univers.

L'equip de Safonova va identificar possibles cordes còsmiques en una cadena anonmenada CSx-1, que es troba en el fons còsmic de microones, una radiació romanent del Big Bang que omple l'univers conegut. No obstant això, la seva atenció es va centrar en un parell de galàxies anomenades SDSSJ110429.

El Telescopi Chandra, ubicat a l'Himàlaia, va ser fonamental per a capturar aquestes imatges. L'anàlisi de les dades d'observació en CSc-1 va mostrar que moltes de les galàxies duplicades podrien explicar-se mitjançant la complexa geometria d'aquestes cordes còsmiques.

"El nostre modelatge de dades d'obervació en CSc-1 mostra que una gran quantitat de parells pot explicar-se per la complexa geometria de la corda", van dir els investigadors en el seu article. "Considerar un model d'una corda còsmica amb la curvatura en el pla de la imatge pot millorar la cerca de canditats a esdeveneniments GL. En particular, el modelatgel del parell de galàxies SDSSJ110429-A/B ha demostrat que l'angle observat entre els components del parell pot ser explicat si la corda està fortament inclinada cap a la línia de visió i, possiblement, doblegada en el pla de la imatge".