El forat de la capa d'ozó s'ha reduït aquest 2022. Segons la NASA, el forat de la capa d'ozó va aconseguir els 23.2 milions de quilòmetres quadrats entre el 7 de setembre i el 13 d'octubre.
Aquest forat antàrtic és actualment lleugerament més petit en relació amb 2021.
"Amb el temps, s'està aconseguint un progrés constant i el forat d'ozó s'està fent més petit", va dir Paul Newman, científic cap de Ciències de la Terra al Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA, a Greenbelt, Maryland.
Enguany, els científics estaven preocupats per les conseqüències de l'erupció del volcà Hunga Tonga-Hunga Ha’apai a Tonga. Els científics pensaven que possiblement el forat de la capa d'ozó seria més gran a conseqüència del volcà.
L'erupció de la Muntanya Pinatubo va alliberar quantitats substancials de diòxid de sofre que va amplificar l'esgotament de la capa d'ozó. No obstant això, no s'han detectat impactes directes del volcà Hunga.
El procés de la destrucció de la capa d'ozó comença amb l'emissió en la superfície de la terra, de gasos que són font de compostos halogenats que contenen principalment clor i brom. Els CFCs i els halons són els principals gasos originats per l'home que destrueixen l'ozó estratosfèric.
Aquests compostos, que s'emeten en les latituds mitjanes i especialment en l'hemisferi nord, són arrossegats cap a les latituds tropicals i s'acumulen en la troposfera pel fet que en aquesta regió de l'atmosfera la majoria d'ells són poc reactius i es distribueixen uniformement a causa de la circulació del vent i a la convecció d'aire calent.
Posteriorment, són transportats cap a l'estratosfera, a través de la troposfera tropical, on reaccionen en presència de la radiació ultraviolada, a gasos halogenats reactius.
La capa d'ozó és la porció de l'estratosfera que protegeix el nostre planeta dels raigs ultraviolats del Sol, s'aprima per formar un forat d'ozó sobre el Pol Sud cada setembre.
